La por infantil: identificar-la, afrontar-la i superar-la

La por és una de les emocions més freqüents en els infants i de les primeres en manifestar-se.

Definim la por com una emoció habitual durant la infantesa que apareix quan el nen o nena se sent en perill per una amenaça real o irreal. 

És un comportament normal i totalment necessari per al desenvolupament evolutiu –són etapes que han de passar– i en la majoria de casos disminueix i desapareix de forma natural a mesura que van creixent. 

Un nen sense por és un perill. La por actua com a sistema de seguretat i constitueix la motivació necessària per evitar un perill concret.

enllaç

CULTIVAR LA PACIÈNCIA

La tolerància a la frustració determina el grau d'acceptació i benestar.

Saber cultivar la paciència s'ha convertit en un dels aspectes més importants a nivell personal. Una habilitat extraordinària que ens ajuda a perseverar i assolir les metes que ens proposem. De fet, tant en ambients socials com laborals, saber esperar és imprescindible per no només estar en harmonia amb els altres, sinó també amb nosaltres mateixos.

pautes del psicòleg Angel Rull

Joves com el vidre

"Eduquem joves com el vidre: durs però fràgils"

El doctor en psicologia, Javier Urra presenta Deixa-li créixer o el teu fill en comptes d'un arbre fort serà un bonsai (L'esfera dels llibres), amb el qual intenta transmetre una màxima: sobreprotegir als nens no és educar.

llegir més

Consells per ensenyar al teu fill a tolerar la frustració

Aprendre des de petits a tolerar la frustració permet que els nens puguin enfrontar-se de manera positiva a les diferents situacions que se'ls presentaran a la vida.
La frustració és una vivència emocional que es presenta quan un desig, un projecte, una il·lusió o una necessitat no s’arriba a satisfer o a complir.

Faros Sant Joan de Déu

Trucs efectius per no perdre la paciència amb els nens

Els nens estan en constant activitat i moviment, proven constantment conductes límits i en ocasions semblen tenir una energia inesgotable. Els adults som conscients de la importància de no perdre la paciència amb els nens, però de vegades mantenir la calma pot esdevenir un autèntic repte. És molt important desenvolupar estratègies i conèixer alguns trucs efectius per no perdre la paciència amb els nens.

              

"Corregeix-me perquè aprengui i no perquè em senti malament"

"Qualsevol pot enfadar-se, això és una cosa molt senzilla. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de la manera correcta, això, certament, no resulta tan senzill ".
Aristòtil

Article d'Elena Roger 

 

 

L’autoconeixement com a company de viatge

Des de casa i des de l'escola tenim el deure d’ajudar als nens a iniciar aquest coneixement d'un mateix el més aviat possible. És un procés lent i molt important i com abans s’iniciï més aviat seran capaços d’actuar d’acord amb qui són i quin camí volen emprendre.

Xavi Becerra 

Xerrada Gratuïta "L'Agressivitat Infantil"

Un món interior per educar

En un context cada vegada més estressant i hiperconnectat, cal trobar la manera d’educar les criatures perquè puguin donar sortida al seu món interior.

Vivim en un món en què tot són presses i els canvis es produeixen a un ritme vertiginós. L’ordinador, el mòbil, la tauleta, l’anglès, la robòtica, l’esport, la música... Són només algunes de les múltiples activitats que omplen el dia a dia dels nanos, que, cada vegada més, creixen hiperconnectats, hiperformats, hiperestressats, hiperprotegits... Enmig d’aquesta voràgine els queda poc espai i poc temps per conèixer-se a ells mateixos, fer-se preguntes, estar en calma, donar sortida al seu món interior... 

Raquel Font 

L’ansietat en nens i adolescents

En Martí vol anar a dormir a casa d’en Jordi, però… té por. Decideix anar-hi, però quan es fa fosc, comença a trobar a faltar a la seva mare. Plora avergonyit (ja té 11 anys) i demana que el vagin a buscar. Quan arriba a casa està molt enfadat, irritable i a l’hora d’adormir-se, no pot.

L’Anna no es pot quedar sola de nit a la seva habitació. Li sembla que un fantasma sortirà de sota del llit, i quan està apunt d’adormir-se, imagina que li menjarà els braços si no se’ls tapa. Essent una nena alegre, des de que les seves por van anar augmentant, està de mal humor, desobedient, negativa i desafiant.

La Carla no mira als ulls, i a l’escola gairebé no li coneixen la veu. A l’hora del pati es queda a la classe sola dibuixant. Els seus companys es riuen d’ella, i en els últims mesos demana no anar a l’escola amb l’excusa que li fa mal la panxa i el cap.

LLEGIR ARTICLE