lunes, 24 de abril de 2017

Nova xerrada de l'Hospital Sant Joan de Déu

Assetjament escolar i ciberassetjament: cap nen és immune. Què podem fer?

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona organitza, a través del seu programa de promoció de salut, obre una nova conferència per a mares i pares, en aquest cas amb el títol Bullying i ciberbullying: cap nen és immune a un problema que entre tots podem evitar, dirigida especialment a pares, mares i mestres interessats en com posar fre a un fenomen que es reprodueix a dins i fora de les escoles i també a l'entorn digital.
La xerrada serà impartida pel Dr. José Ángel Alda, Cap de la Secció de psiquiatria i Coordinador de la unitat de TDAH de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.
La xerrada tindrà lloc el dijous 27 d'abril a les 19:00 hores a l'Hospital Sant Joan de Déu (sala encara per determinar).
inscripció

viernes, 21 de abril de 2017

SANT JORDI 17. LLEGIR ENS DÓNA ALES!!!



Feliç diada de Sant Jordi! Que els dracs, les princeses i Sant Jordi ens facin viure experiències meravelloses.

martes, 18 de abril de 2017

Tolerància i respecte, dues qualitats que hem de transmetre als nostres fills


La convivència entre diferents cultures i l'imparable avanç tecnològic plantegen nous reptes als quals la societat ha de fer front. Tolerància i respecte haurien de ser els valors guia en un món global.
Que els nens interioritzin aquestes qualitats és fonamental per a l'èxit en el futur, però recorda que ho faran si veuen que els pares són tolerants i respectuosos.
A l'escola, al parc o en qualsevol activitat extraescolar fills conviuen i creixen entre cultures molt diverses. Entenen les diferències? Les respecten i valoren?
valors 

miércoles, 5 de abril de 2017

BONA PASQUA



SETMANA SANTA, TEMPS DE PAU I DE REFLEXIÓ !!!

           

Tot l'equip del D. Orientació us desitja una Bona Pasqua




miércoles, 29 de marzo de 2017

PAUTES CONDUCTA P3





Algunes consideracions segons l’edat
Els nens en edat preescolar (3-4 anys) necessiten explicacions

Els nens en edat preescolar se n’adonen del que fan malament els seus companys. Ja han après un bon nombre de normes, i intenten transmetre-les als altres. «Perquè creues el semàfor en vermell? Està prohibit!».
En aquesta edat els nens ja saben moltes coses que estan bé o malament.
Els més petits, de tres o quatre anys, encara poden confondre bo o dolent amb els seus propis desitjos («La mare és dolenta perquè no em deixa jugar amb la sorra»).
El que sí exigeixen és que es mantinguin les mateixes normes.
Els nens entre tres i quatre anys no poden distingir amb claredat entre “meu” i “teu”. El seu desig de posseir quelcom té en ells tanta força que agafen i s’emporten qualsevol cosa que els agrada. Malgrat que aquests actes siguin normals, és important ensenyar-los a tornar el que han pres a un altre nen.
Un altre problema és el concepte de veritat que tenen els nens. La majoria sol explicar històries que són clarament inventades. No ho fan amb mala intenció, sinó que és resultat de la seva desbordant fantasia; per aquesta raó no els hem de renyar ni castigar.



Aprendre a utilitzar el “no”

El “no” és una eina imprescindible en el procés educatiu del nen. L’ajuda a saber com ha d’actuar, quins són els seus límits i fins a on pot arribar. Per això és important saber racionar-lo. Si constantment els estem dient: “no toquis”, “no pugis”, “no cridis”, “no corris”... el dia que li diguem un “no” veritablement important com ara “no creuis el carrer!”, segurament el nen no farà cas. Per què? Simplement perquè no li donarà importància. Cal aprendre a racionar-lo en funció de la rellevància de la conducta que pensem reprendre.
Hem de decidir anticipadament aquells comportaments (quatre o cinc) que no volem consentir degut  a les seves conseqüències educatives, i concentrar en ells els nostres “nos”. En general, seran aquelles actituds que promoguin que d’adults siguin mal educats, consentits o egoistes... Per exemple, que un nen salti sobre el sofà té una importància relativa, però faltar-nos el respecte a nosaltres o a qualsevol altre adult és inadmissible. Simplement, perquè cap nen saltarà sobre el sofà quan sigui adult per no haver-lo castigat per això de petit, i en canvi, un nen al que se li van consentir insults i grolleries, de gran serà un groller.



Autoritat

 Si vacil·les, dubtes o et sents culpable a l’hora de renyar o castigar al nen, és probable que ho acabis fent malament. El nen s’adonarà del teu titubeig, i pensarà que potser aquella norma no és gaire important, i que insistint una mica et pot fer canviar d’opinió.
També pot ser que, quan l’avisis, no transmetis prou sensació d’autoritat; el nen pot pensar que en realitat no l’estàs renyant i prendre’s les coses “com un joc”. Perquè li quedi clar que estàs parlant seriosament has de seguir les següents indicacions:
    • Ajup-te fins al seu nivell, de manera que li miris directament als ulls quan parlis
    • Baixa el to de la teva veu (fes-la més greu, més “d’home”), però parla poc a poc i sense cridar
    • Mantingues la teva mirada fixa en els seus ulls o fins i tot per sobre dels seus ulls, però mai per sota
    • Si és un nen petit que pica de peus o et vol picar, agafa’l amb fermesa dels braços (però sense fer-li mal, és clar)
    • Demana-li que t’escolti i que et miri a la cara
    • Digues-li amb paraules clares i entenedores què és el que està malament i el que no vols que faci


 Tècnica del joc compartit

Els pares i educadors hem d’ensenyar als nens com mantenir relacions socials. El fet que dos nens no sàpiguen jugar plegats o es barallin és perquè no han après a relacionar-se correctament; nosaltres els hem d’ensenyar a fer-ho. Una de les maneres és fent que els nens juguin entre ells amb jocs compartits; un simple joc de taula, on els nens han de jugar plegats, és preferible en aquest sentit a joguines individuals com ara un cotxe o una nina, i els permet aprendre a respectar unes regles de joc.

Si la relació del nen amb l’adult és tensa o poc afectuosa, serà necessari que tots dos passin més temps junts, jugant i fent coses plegats. Dedicar-los temps, escoltar el que ens han de dir, compartir moments, jugar una estona plegats,... farà que la relació es torni molt més harmoniosa. I això també compensarà per les vegades que els haguem de renyar, de manera que el nen arriba a entendre que, malgrat que de vegades el renyem, en realitat s’ho pot passar molt bé amb nosaltres si es porta bé.



Altres consideracions

  • Fes servir les paraules “gràcies” i “si us plau” amb el nen. Així ell també aprendrà a fer-les servir.
  • Procura, sempre que sigui possible, parlar de manera positiva. En comptes de dir-li el que no vols que faci, suggereix-li el que sí vols que faci.
  • Sovint funciona millor demanar les coses que no pas donar-los ordres.
  • No ofereixis massa opcions a un nen petit. El de tres anys encara no sap decidir per ell mateix el que vol; has de triar tu per ell i convèncer-lo amb un missatge engrescador. El de quatre i cinc anys només pot enfrontar-se a eleccions senzilles.
  • No negociïs ni regategis amb un nen quan està fent una rebequeria.

                                                            D. Orientació