En Martí vol anar a dormir a casa d’en Jordi,
però… té por. Decideix anar-hi, però quan es fa fosc, comença a trobar a faltar
a la seva mare. Plora avergonyit (ja té 11 anys) i demana que el vagin a
buscar. Quan arriba a casa està molt enfadat, irritable i a l’hora
d’adormir-se, no pot.
L’Anna no es pot quedar sola de nit a la seva
habitació. Li sembla que un fantasma sortirà de sota del llit, i quan està
apunt d’adormir-se, imagina que li menjarà els braços si no se’ls tapa. Essent
una nena alegre, des de que les seves por van anar augmentant, està de mal
humor, desobedient, negativa i desafiant.
La Carla no mira als ulls, i a l’escola gairebé
no li coneixen la veu. A l’hora del pati es queda a la classe sola dibuixant.
Els seus companys es riuen d’ella, i en els últims mesos demana no anar a
l’escola amb l’excusa que li fa mal la panxa i el cap.
