"Slow parenting" i el valor de l'avorriment
Sovint escoltem els nostres fills repetir que “estan avorrits”. El més
probable és que ho facin en to de queixa, com si fos una mena de crit en el que
ens diguessin: “Ajuda! No tinc res fascinant a fer, i vull que tu ho
solucionis”. Sembla com si en la nostra cultura occidental, industrialitzada, el
“no fer” fos un error, com si “l’acció constant” fos l'únic estat en el què hauríem d'estar
sempre, i tan bon punt aquest s’atura, ens sentim perduts i entrem en pànic
pensant que “estem perdent el temps”.
