Algunes
consideracions segons l’edat
Els
nens en edat preescolar (3-4 anys) necessiten explicacions
Els
nens en edat preescolar se n’adonen del que fan malament els seus companys. Ja
han après un bon nombre de normes, i intenten transmetre-les als altres.
«Perquè creues el semàfor en vermell? Està prohibit!».
En
aquesta edat els nens ja saben moltes coses que estan bé o malament.
Els més petits, de tres o quatre anys, encara
poden confondre bo o dolent amb els seus propis desitjos («La mare és dolenta
perquè no em deixa jugar amb la sorra»).
El que sí exigeixen és que es mantinguin les
mateixes normes.
Els
nens entre tres i quatre anys no poden distingir amb claredat entre “meu” i
“teu”. El seu desig de posseir quelcom té en ells tanta força que agafen i
s’emporten qualsevol cosa que els agrada. Malgrat que aquests actes siguin
normals, és important ensenyar-los a tornar el que han pres a un altre nen.
Un
altre problema és el concepte de veritat que tenen els nens. La majoria sol
explicar històries que són clarament inventades. No ho fan amb mala intenció,
sinó que és resultat de la seva desbordant fantasia; per aquesta raó no els hem
de renyar ni castigar.
Aprendre a utilitzar el “no”
El
“no” és una eina imprescindible en el procés educatiu del nen. L’ajuda a saber
com ha d’actuar, quins són els seus límits i fins a on pot arribar. Per això és
important saber racionar-lo. Si constantment els estem dient: “no toquis”,
“no pugis”, “no cridis”, “no corris”... el dia que li diguem un “no” veritablement
important com ara “no creuis el carrer!”, segurament el nen no farà cas.
Per què? Simplement perquè no li donarà importància. Cal aprendre a racionar-lo
en funció de la rellevància de la conducta que pensem reprendre.
Hem
de decidir anticipadament aquells comportaments (quatre o cinc) que no volem
consentir degut a les seves
conseqüències educatives, i concentrar en ells els nostres “nos”. En general,
seran aquelles actituds que promoguin que d’adults siguin mal educats,
consentits o egoistes... Per exemple, que un nen salti sobre el sofà té una
importància relativa, però faltar-nos el respecte a nosaltres o a qualsevol
altre adult és inadmissible. Simplement, perquè cap nen saltarà sobre el sofà
quan sigui adult per no haver-lo castigat per això de petit, i en canvi, un nen
al que se li van consentir insults i grolleries, de gran serà un groller.
Autoritat
Si vacil·les, dubtes o et sents culpable a
l’hora de renyar o castigar al nen, és probable que ho acabis fent malament. El
nen s’adonarà del teu titubeig, i pensarà que potser aquella norma no és gaire
important, i que insistint una mica et pot fer canviar d’opinió.
També pot ser que, quan l’avisis, no
transmetis prou sensació d’autoritat; el nen pot pensar que en realitat no
l’estàs renyant i prendre’s les coses “com un joc”. Perquè li quedi clar que
estàs parlant seriosament has de seguir les següents indicacions:
- Ajup-te fins al seu nivell, de manera que li miris directament als ulls quan parlis
- Baixa el to de la teva veu (fes-la més greu, més “d’home”), però parla poc a poc i sense cridar
- Mantingues la teva mirada fixa en els seus ulls o fins i tot per sobre dels seus ulls, però mai per sota
- Si és un nen petit que pica de peus o et vol picar, agafa’l amb fermesa dels braços (però sense fer-li mal, és clar)
- Demana-li que t’escolti i que et miri a la cara
- Digues-li amb paraules clares i entenedores què és el que està malament i el que no vols que faci
“Tècnica
del joc compartit”
Els pares i educadors hem d’ensenyar als nens com mantenir relacions
socials. El fet que dos nens no sàpiguen jugar plegats o es barallin és perquè
no han après a relacionar-se correctament; nosaltres els hem d’ensenyar a
fer-ho. Una de les maneres és fent que els nens juguin entre ells amb jocs
compartits; un simple joc de taula, on els nens han de jugar plegats, és
preferible en aquest sentit a joguines individuals com ara un cotxe o una nina,
i els permet aprendre a respectar unes regles de joc.
Si
la relació del nen amb l’adult és tensa o poc afectuosa, serà necessari que
tots dos passin més temps junts, jugant i fent coses plegats. Dedicar-los
temps, escoltar el que ens han de dir, compartir moments, jugar una estona
plegats,... farà que la relació es torni molt més harmoniosa. I això també
compensarà per les vegades que els haguem de renyar, de manera que el nen
arriba a entendre que, malgrat que de vegades el renyem, en realitat s’ho pot
passar molt bé amb nosaltres si es porta bé.
Altres consideracions
- Fes servir les paraules “gràcies” i “si us plau” amb el nen. Així ell també aprendrà a fer-les servir.
- Procura, sempre que sigui possible, parlar de manera positiva. En comptes de dir-li el que no vols que faci, suggereix-li el que sí vols que faci.
- Sovint funciona millor demanar les coses que no pas donar-los ordres.
- No ofereixis massa opcions a un nen petit. El de tres anys encara no sap decidir per ell mateix el que vol; has de triar tu per ell i convèncer-lo amb un missatge engrescador. El de quatre i cinc anys només pot enfrontar-se a eleccions senzilles.
- No negociïs ni regategis amb un nen quan està fent una rebequeria.
D. Orientació
