L'adaptació
és el procés a través del qual el nou entorn i els nous adults esdevindran
coneguts transmetent als nens i nenes sentiments de seguretat, confiança,
familiaritat...
Es tracta d’un període variable en cada cas. Cada nen/nena
necessita el seu temps per adaptar-se a l’escola. Alguns s’hi trobaran bé de
seguida, a altres els costarà unes setmanes o inclús més.
Els/les
nens/es reaccionaran de diferents maneres davant la nova situació.
A
mida que van passant els dies, els infants es van adonant que les persones que
estan a l’escola també els donem afecte, que estan pendents de les seves
necessitats i els fem sentir segurs...
També van descobrint que gaudeixen
d’experiències agradables i variades durant la jornada escolar: el joc pels
racons, les cançons, la màgia dels contes i les sorpreses, els companys... I
així, poc a poc, aquells que ploraven deixen de fer-ho i poden esser els més
entusiastes a l’hora de venir a l’escola.
A
continuació assenyalarem una sèrie de propostes i suggeriments pels pares que
estaria bé poséssiu en pràctica, ja que ajuden en gran mesura a superar el
període d’adaptació:
1.
Mostrar seguretat i confiança a l’escola: primer heu d’acceptar
personalment la separació, reconeixent l’autonomia del vostre fill. L’adaptació
és més fàcil quan els pares/mares han preparat els seus fills/es per venir a
l’escola: parlar-los d’anar a l’escola com un bon esdeveniment, que faran
amics, gaudiran al pati, en definitiva, transmetre als vostres fills i
filles entusiasme i confiança cap a l’escola.
2.
Intercanviar amb la mestra tota la informació que faciliti un major
coneixement del vostre fill/a. És molt important anar a les reunions que es
programin i a les entrevistes individuals. Sol·liciteu sempre que ho necessiteu
una entrevista amb la mestra per aclarir dubtes, per compartir punts de vista
sobre com va evolucionant el/la nen/a…
3.
Implicar-se a l’hora de portar material, en les activitat suggerides per les
mestres. Penseu que la vostra participació és en benefici del vostre
fill/a. No oblideu que enviar al vostre fill/a a l’escola no s’ha de veure com
una alliberació, sinó com un compromís.
4.
Donar importància a les activitats quotidianes que us expliqui el vostre fill/a.
5.
Respectar les normes de l’escola. (assistència regular, fer de la
puntualitat un hàbit, comunicar les absències.)
6.
i per acabar alguns consells pel moment de l’acomiadament:
El més
important és no fer-ho interminable. S’ha d’haver parlat amb l’infant del que
es farà i el que no, si s’han deixat les coses clares i no detecten "cap
signe de debilitat" en vosaltres tot serà més senzill. Convé que aviseu
sempre als vostres fills quan marxeu de l’escola; no marxeu d’amagat quan estan distrets, perquè després se
sentiran enganyats i és pitjor. És molt important dir-los la veritat perquè
confiïn en nosaltres. Donat que una de les angoixes dels nens i nenes és
saber si els pares tornaran a buscar-los i quan, informar-los també sobre
aquest fet: "et vindré a buscar a l’hora de dinar, de berenar, etc."
resulta de gran ajuda. Cal mantenir la tranquil·litat i pensar que moltes
vegades quan deixeu el nen/a a l’escola plorant, els dura poca estona; a
vegades només és un moment. Sovint els plors duren mentre dura l’acomiadament i
com dèiem al començament el millor és no allargar-ho. Si els nens/es s’adonen
que amb el plor retarden que els pares/mares marxin, poden acabar utilitzant-lo
cada dia per aconseguir que els seus pares es quedin més estona amb ells.
