Quan parlem de característiques no podem deixar de banda les que han estat conferides a través d’una dotació genètica personal i que són desenvolupades en el medi familiar i social en una constant interacció amb l’entorn. El desenvolupament del nen o nena s’ha de promoure a partir d’aquestes característiques.
A l’edat de 4 anys, es comprova que els nens i nenes avancen considerablement en les adquisicions psicomotrius, en el llenguatge i en la simbolització.
Gràcies a aquests nous aprenentatges tenen un coneixement més ampli del seu entorn immediat.
Quan el nen/a arriba a aquesta edat, ha avançat considerablement la seva coordinació sensor-motriu, i aquesta adquisició li permet una capacitat d’observació més detallada de tot allò que hi ha al seu voltant, cosa que augmenta i propicia la seva curiositat i el seu desig de manipulació i descoberta. En aquesta edat, la majoria de nens i nenes han aconseguit un avanç en el creixement i un major control postural, però és el moment en què han d’adquirir una orientació espài-temporal capaç de possibilitar-los una organització i domini de l’ambient circumdant.
Un altre aspecte característic d’aquesta edat és la capacitat i desig
de comunicar les pròpies vivències, sia mitjançant l’expressió verbal, plàstica
o corporal. A causa del progressiu domini de l’aparell fonador, el nen o nena
és capaç de pronunciar i articular amb més precisió cada un dels fonemes que
configuren el seu llenguatge. Augmenten el seu vocabulari i milloren el domini sobre les
adquisicions de les estructures bàsiques de la
llengua.
Són molt xerraires i els agrada fer moltes
preguntes (els famosos i inacabables "per què"), que ja s'inicien en
l'any anterior.
Llenguatge i memòria es desenvolupen molt a aquesta edat.
Mitjançant la imitació i el joc simbòlic, avança en la capacitat de
simbolització i progressa en el coneixement de la realitat a partir de la
interacció que es produeix en l’entorn i les seves experiències quotidianes.
En el seu joc es reflecteix molt la gran
imaginació que té arribant a confondre la realitat amb la irrealitat. Els
temors que pot arribar a sentir de manera més acusada solen ser producte de la
seva imaginació. Demostra les seves pors; són pors específiques: a la foscor,
als animals, ...
Llenguatge i memòria es desenvolupen molt a aquesta edat.
El nen o nena de 4 anys comença a tenir consciència de pertànyer a un
grup i se sent un element actiu dins la seva minisocietat. Per aquest motiu té
uns amics i amigues més estables i gaudeix i participa en les activitats
grupals dirigides.
En general, li costa compartir les seves
joguines amb altres nens o necessita portar amb si on vagi.
En aquesta edat s’inicia la capacitat per a establir relacions i
comparacions i rebre informacions sobre tot allò que hi ha en el seu entorn a
partir de les seves vies sensorials. A partir de la comparació, l’associació,
la manipulació i la descoberta de les propietats d’aquells objectes o elements
que hi ha al seu voltant, referma el seu coneixement de les característiques
físiques referents al color, forma, textura, grandària i figura. El seu desig
de conèixer i integrar els esdeveniments que tenen lloc al seu voltant passa
per una gran activitat de manipulació, comparació, experimentació, inferència,
imaginació, etc., i això, unit al desig de comunicar les seves pròpies accions,
fa que la seva inquietud pels nous aprenentatges augmenti. La utilització
activa del llenguatge possibilita un enriquiment del pensament, ja que poden
pensar sobre allò que són capaços d’expressar i, de la mateixa manera, poden
expressar allò que pensen.
Al
voltant dels 4 anys, descobrirà de forma natural la diferència anatòmica entre
els diferents sexes, i serà un dels interessos presents. Intentarà verificar
cada vegada que li sigui possible aquestes diferències, tant amb altres nens
com amb els pares. Serà una cosa natural el fer-ho.
En el
dibuix de la figura humana, és capaç de representar aquelles parts del cos que
coneix bé; a mesura que vagi coneixent més, anirà completant el seu dibuix.
Hi ha una gran necessitat d'afirmar-se com a persona: ara és capaç d'imitar als adults en moltes coses. La identificació amb aquests serà fonamental en la seva evolució. Generalment, s'identificarà amb el progenitor del mateix sexe, que fan a nen a acceptar el seu propi sexe. Si faltés dit progenitor hauria de fomentar la identificació amb un altre adult del mateix sexe que el nen. Altres identificacions complementàries (amb germans, avis, mestres, ...) contribuiran a acabar de perfilar les característiques del nen / a; aquestes últimes explicarien la diversitat de caràcters entre germans.
D. Orientació
D. Orientació
