jueves, 2 de marzo de 2017

L'estrès i la vida familiar

"....Em passo tot el dia corrent des que sona el despertador fins que me’n vaig a dormir (prepara esmorzars, acompanya els fills a l’escola, vés a la feina, treballa hores i hores, passa pel supermercat a comprar, prepara banys, sopars, ajuda amb els deures,...) i, finalment, sembla que t’asseus una estoneta al sofà, per petar la xerrada amb la família i no sé per què però al cap de cinc minuts no em recordo de la conversa i no em desperto fins que un dels meus fills o la meva parella em dona un cop de colze i em diu: Què no m’escoltes? Sempre fas el mateix..., no hi ha dret que m’ignoris! "

No només és habitual sentir una història com aquesta, sinó que cada cop és més freqüent trobar gent que a la pregunta “com estàs?” ens responen “molt estressats!!!” 

No estic estressat si em sento amb un nivell d’activació alt, que fa que em senti amb ganes i predisposat a fer coses i, fins i tot, a superar reptes. Mantenir-se amb cert nivell d’activació és imprescindible per sentir-se bé. Per tant, mantenir a cert nivell “l’adrenalina” és bo. Això és estrès positiu.