"Per un infant, anar a l’escola suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda."
LA
SEPARACIÓ
Aquesta relació d’aferrament de l’ infant amb el seu
cuidador primari, és molt important en el desenvolupament de l’ infant i
és la que posarà els fonaments per a totes les relacions que el nen
desenvoluparà a través de la seva vida. Aquesta relació produeix seguretat,
tranquil•litat, calma, consol i plaer però l’amenaça de la pèrdua de la
persona evoca un intensa ansietat.
Per tant, aquest inici escolar del petit, suposarà sempre
una situació de separació i com a tal sempre serà més o menys dolorosa. Pensar
que pot perdre a la figura a la que està aferrat, al sentir-se abandonat a
l’escola, suposa patiment i angoixa per ambdues parts. “El patiment no
sols està en els nens, fins en els casos en què tot marxa bé, als pares els
costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional”
*(1). Per una banda ens agradaria que els nostres fills no visquessin
situacions d´ angoixa, cosa que en realitat no podrem evitar, ja que forma part
de la vida i del creixement del petit. D’altra banda també els pares necessiten
un temps de coneixement per poder confiar en les persones i la
institució que es farà càrrec del seu infant; si això no es pot donar
afectarà de manera notable en aquest procés d’adaptació.
L’ADAPTACIÓ
A la vegada l’ infant també es troba en un ambient
diferent que ha de descobrir, uns costums a les que s’haurà d’adaptar. Es
trobarà també dins d’un nou espai en el que es sentirà desorientat i
perdut. També ha de fer una nova reestructuració temporal, ja que perdrà
la noció de la rutina diària a la que estava acostumat.
Per tant es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.
Per tant es troba en un espai, un ambient, una temporalitat i unes persones noves que encara no estan investits de sentit ni afectivitat.
També per les educadores és un període d’adaptació per conèixer
cada família, cada infant i les seves peculiaritats.
RESPOSTES HABITUALS DELS INFANTS
Els comportaments més freqüents a l’escola són:
inseguretat i por, plor, descontrol d’esfínters, vòmits, trastorns en
l’alimentació, son, agressivitat, especial aferrament als objectes personals
(motxilla, jersei…), etc… Però les conductes poden ser molt diverses: des de
l’alegria desbordant, agitació, activitat desenfrenada davant una situació
nova… a fortes actituds de rebuig o de “càstig” (ignorància) quan se’l va a
recollir; també és fàcil trobar nens que passats uns dies d’aparent
tranquil•litat (una setmana, un mes…) reaccionin amb plor i rebutgi la llar
quan pren consciència de la nova situació.
En el marc familiar també succeeixen regressions i
alteracions en el comportament com: regressió en el control d’esfínters,
malsons nocturnes, trastorns de gana, irritabilitat, etc.
Aquestes alteracions del comportament normal dels
petits no desapareixeran fins que siguin establerts els suficients llaços
afectius amb les persones que es relaciona, i fins que no tingui un coneixement
suficient del nou entorn físic i social.
És el mateix nen qui ha de superar des del seu interior
aquests canvis, el que ha d’anar conquistant, autoafirmant-se, sortint a poc a poc del
seu egocentrisme, independitzant-se per construir el seu món intern i avaluar,
contrapesar aquesta separació, acceptant-la interiorment. Valorar i acceptar
les seves pròpies possibilitats, sense protecció i atenció continuada de la
seva família.
PREVENCIÓ, QUÈ PODEM FER?
La separació en una edat molt primerenca, si no es fa bé,
pot ser problemàtica encara que, aparentment, sembli que no passi res. Ho hem de
tenir en compte i només així podrem ajudar l’ infant a suportar el dolor i a
superar-lo sense que hagi de recórrer a “solucions” dràstiques i perjudicials
per a ell (com construir una cuirassa de fredor o d’indiferència que els
dificulti establir vincles). *(2)
És responsabilitat de pares i educadors d’organitzar un
període adequat d’ adaptació per a que aquests primers temps d’escola
s’assumeixin per l’ infant sense traumes i evitin que el canvi en la vida de l’
infant sigui massa sobtat.
Què podem fer, doncs?
- Anar anticipant als infants la seva incorporació a l’escola: que coneguin i tinguin contacte prèviament amb l’edifici…, l’educador, familiaritzant-los amb els noms dels altres nens/es i del personal del Centre, …
- Preveure dins de les possibilitats laborals, de disposar d’uns dies per acompanyar l’ infant amb la presència del seu referent familiar, per conjuntament facilitar-li el descobriment i confiança dels nous espais, dels temps, de la mestra i els nous companys.
- Comunicació continuada amb les educadores: facilitar a l’educadora el coneixement de les particularitats de l’ infant, en especial de les rutines a les que està acostumat: com és dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma...
- Encara que creiem que no ens entenen explicar als fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dóna seguretat.
- En aquestes edats tenen molts pocs recursos, per això els hem d’ajudar a posar paraules a allò que els passa: ”estic trist, enfadat, espantat, enrabiat…”.
- No enganyar-los, perquè genera desconfiança, inseguretat i es desorienten. Acomiadar-se cada dia i recordar-los que més tard els vindran a buscar.
- Una vegada decidit, no allargar els comiats.
- Ser puntuals a les recollides.
- Que visquem la incorporació del nen/a a l’escola amb la major normalitat.
- Procurar que no coincideixi amb altres canvis: treure bolquers, canvi de llit….
L’ACTITUD DELS ADULTS:
Els infants necessiten, per poder créixer físicament i
psicològicament sans, uns adults forts que sense deixar-se endur pel
patiment de l’ infant, aguantin i comprenguin les seves ansietats, que les
tolerin i que amb amor i cura els confortin.
Els nens/es creixen
psicològicament en la mesura que viuen i expressen el patiment que els
provoquen els canvis al llarg de la vida i troben una actitud de comprensió en
els seus pares. *(3)
Que els nostres fills/es puguin sentir que els podem
ajudar a superar les dificultats, malgrat que no els les podem estalviar.
BIBLIOGRAFIA
- * (1) Rafel Maria Nicolàs Belda. Quan està preparat
el bebè per anar a la guarderia?
http://familiaforum.net/
http://familiaforum.net/
- * (2) Carme Vilaginés Ortet. Quan i com s’ha de
portar el fill a l’escola bressol?
http://familiaforum.net/
http://familiaforum.net/
- * (3) Llúcia Viloca Novellas. Com afrontar el
començament de l’escola?
http://familiaforum.net/
http://familiaforum.net/
- Monserrat Muñoz Peralvarez. El apego y el periodo de
adaptación en la escuela
Infantil.
http://doces.es/uploads/articulos/el-apego-y-el-periodo-de-adaptacion-en-la-escuela-infantil.pdf
Infantil.
http://doces.es/uploads/articulos/el-apego-y-el-periodo-de-adaptacion-en-la-escuela-infantil.pdf
- Pilar Juárez Martínez. Apego y periodo de adaptación
en educación infantil
http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7058.pdf
http://www2.fe.ccoo.es/andalucia/docu/p5sd7058.pdf
